CATALÀ EN L’ÀMBIT JURÍDIC

Divuit entitats i institucions catalanes i andorranes s’uneixen per fomentar l’ús del català en l’àmbit jurídic

Els departaments de Justícia i de Cultura de la Generalitat de Catalunya signen el conveni impulsat pel Consell de l’Advocacia Catalana per posar en marxa un portal de recursos de llenguatge jurídic català

Un total de divuit entitats i institucions catalanes i andorranes han signat un conveni per fomentar l’ús del català a la justícia a través de la creació del portal de recursos de llenguatge jurídic català Compendium.cat. El portal estarà obert a tots els professionals dels àmbits jurídics i a la ciutadania en general.

La presentació del conveni ha tingut lloc aquest matí al Palau Reial de Pedralbes. L’acte ha estat presidit per la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, acompanyada del secretari de Política Lingüística del Departament de Cultura, Francesc Xavier Vila, i la presidenta del Consell de l’Advocacia Catalana, Maria Eugènia Gay.

El secretari de Política Lingüística del Departament de Cultura, Francesc Xavier Vila, ha destacat el gran valor que té aplegar tantes institucions i entitats de l’àmbit del dret, per reforçar l’ús de la llengua catalana i poder disposar de recursos i models d’especialitat a través de Compendium.cat, que els facilitarà de manera moderna i amb qualitat. També ha recordat que la situació de la llengua en l’àmbit jurídic és deficitària i cal reprendre els compromisos adquirits fa 40 anys.

El conveni té com a finalitat sumar esforços, recursos i sinergies de diferents entitats rellevants en l’àmbit jurídic, lingüístic i acadèmic per impulsar conjuntament el desenvolupament del Compendium.cat. Aquest portal permetrà fomentar l’ús i la qualitat del llenguatge jurídic català, contribuir a pal·liar els problemes que té el panorama documental d’aquest llenguatge i donar visibilitat a molts dels recursos que actualment es troben dispersos en diferents webs institucionals. Es tracta d’un projecte obert al qual és previst que s’adhereixin altres institucions sensibles i compromeses amb l’impuls del català en l’àmbit del dret.

Les entitats catalanes que hi participen són: el Consell de l’Advocacia Catalana, el Departament de Justícia, el Departament de Cultura, el Consell de Garanties Estatutàries, la Comissió Jurídica Assessora, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, el Centre de Terminologia de Catalunya (TERMCAT), la Universitat Pompeu Fabra, la Societat Catalana d’Estudis Jurídics filial de l’IEC, el Col·legi Notarial de Catalunya, el Deganat dels Registradors de Catalunya, el Consell de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, el Consell de Col·legis de Graduats Socials de Catalunya, el Consolat de Mar de la Cambra de Comerç de Barcelona i la Mútua de Previsió Social per a advocats Alter Mútua. També hi participen tres institucions del Principat d’Andorra: el Consell General, la Universitat d’Andorra i el Col·legi d’Advocats d’Andorra.

Compendium.cat, un motor de cerca orientat a l’àmbit jurídic

El Compendium.cat és un projecte de transferència de coneixement en el camp interdisciplinari de la llengua i el dret que busca implantar i obrir a la societat un producte generat en l’àmbit de la recerca. Parteix d’un catàleg de recursos elaborat en el marc de la tesi doctoral Llenguatge jurídic català: estat de la qüestió i propostes de futur (2019), elaborada per la lingüista Anna Arnall Duch, impulsora del portal.

El portal que es pretén desenvolupar serà un motor de cerca que permetrà cercar i trobar informació en més de 300 recursos lingüístics, entre els quals hi ha manuals de redacció jurídica, apunts lingüístics sobre terminologia jurídica, diccionaris jurídics i manuals didàctics. El portal també inclourà formularis judicials de diverses jurisdiccions, formularis notarials, formularis registrals i altres models de documents, i té previst treballar per augmentar any rere any el nombre d’aquest tipus de recurs. L’eina va adreçada majoritàriament a tres grans públics: els professionals del dret (advocats, notaris, procuradors, jutges, graduats socials, etc.), els professionals de la llengua (correctors, traductors, redactors, intèrprets) i el personal de les administracions públiques i privades que hagin de redactar documents.